Maçoneria.cat

Per LRT La reforma francesa va tenir una repercussió immediata dins del món maçònic. La Gran Lògia Unida d'Anglaterra , hereva directa de la tradició iniciada el 1717, considerava que la creença en un Ésser Suprem un dels principis essencials de la regularitat . Des del seu punt de vista, eliminar aquesta exigència significava modificar un element fonamental de la identitat de l'Orde. L'any 1878 , la Gran Lògia Unida d'Anglaterra va retirar el reconeixement al Gran Orient de França. El mateix succeiria amb el Gran Orient de Bèlgica i, posteriorment, amb altres obediències que adoptessin principis similars. Aquella decisió va consolidar dues grans tradicions que encara avui conviuen dins de la francmaçoneria mundial. Aquestes dues concepcions comparteixen un mateix origen històric i bona part del patrimoni simbòlic, però divergeixen en la manera d'entendre la relació entre la institució i les creences personals. La maçoneria regular , d'arrel anglosaxona,...

Per LRT El Gran Orient de França havia estat fundat l'any 1773, després d'un procés de reorganització de la francmaçoneria que va començar a teixir-se a França a principis del segle XVIII, a partir de la creació de la Primera Gran Lògia de França el 1728.  Nascut en ple Segle de les Llums i profundament influenciat pels ideals de la Il·lustració, aquesta obediència sorgeix amb la voluntat de federar i dotar d'una estructura democràtica i representativa els centenars de lògies disperses pel territori gal. Al llarg de la seva història, la institució va evolucionar des d'uns orígens fortament vinculats a la maçoneria tradicional d'estil britànic cap a un model singular, marcat pel compromís social, el lliure pensament i una ruptura definitiva amb la religió dels inicis, fins l'any 1877. Quan el Gran Orient de Bèlgica va aprovar la reforma de 1872, França travessava un dels períodes més convulsos de la seva història. La derrota davant Prússia, la caiguda del Seg...

Per LRT  La figura que millor simbolitza aquesta etapa és Pierre-Théodore Verhaegen (1796-1862). Advocat, diputat liberal, diverses vegades president de la Cambra de Representants i Gran Mestre del Gran Orient de Bèlgica entre 1854 i 1856, Verhaegen estava convençut que el progrés d'una societat depenia de la llibertat de pensament i de l'accés a tot coneixement. La seva obra més coneguda fou la fundació, el 20 de novembre de 1834 , de la Universitat Lliure de Brussel·les ( ULB). El principi rector de la nova universitat era el lliure examen , és a dir, el dret de qualsevol persona a investigar, discutir i arribar a les seves pròpies conclusions sense sotmetre's a l'autoritat d'una doctrina religiosa o política. Aquell principi acabaria transcendint l'àmbit universitari. A poc a poc, molts maçons belgues arribaren a la conclusió que la mateixa llibertat que defensaven a les aules havia de regir també la vida de les lògies. Si cap poder exterior podia imposar ...

Per LRT Introducció  Durant molts anys s'ha repetit que la maçoneria liberal va néixer l'any 1877, quan el Gran Orient de França va suprimir de la seva Constitució la referència obligatòria a l'existència de Déu i a la immortalitat de l'ànima. Tanmateix, aquesta afirmació només és parcialment certa. Cinc anys abans, el Gran Orient de Bèlgica ja havia emprès el mateix camí i havia esdevingut la primera gran obediència maçònica que feia de la llibertat absoluta de consciència el seu principi fonamental. Aquelles reformes han estat sovint mal interpretades. Encara avui és habitual llegir que els Grans Orients de Bèlgica i de França «van eliminar Déu» de la francmaçoneria. En realitat, no van imposar l'ateisme ni van prohibir les creences religioses. El que van decidir fou molt diferent: la francmaçoneria deixava de preguntar als seus membres què havien de creure. La fe, o la manca de fe, passava a ser una qüestió estrictament personal. Aquesta decisió no va aparè...

Biografia Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 1778 – València, 1826) fou un mestre de Russafa considerat un dels primers defensors de l'ensenyament laic a l'estat espanyol. Durant la Guerra del Francès va ser capturat i traslladat a França, on entrà en contacte amb lliurepensadors que influïren profundament en les seves idees. De retorn al País Valencià, va exercir de mestre sense seguir l'ensenyament religiós imposat per l'Església. Per aquest motiu, fou denunciat davant les Juntes de Fe, organismes creats per la Santa Inquisició per perseguir els delictes contra la fe, que l'acusaren d'heretgia i de maçoneria. Després de dos anys de presó, va ser condemnat a mort i executat a la forca el 31 de juliol de 1826. La seva execució va provocar una gran commoció dins i fora d'aquí i és considerada la darrera condemna a mort executada per la Santa Inquisició a Europa. La pressió de l'opinió pública contribuí al descrèdit definitiu de la institució, que seria aboli...

El Ritu Francès és el ritu que practicaven aquells maçons que, al 1717, van fundar la Gran Lògia de Londres, que va ser formalitzat pel Gran Orient de França el 1786 i és el ritu maçònic més antic d'Europa. La variant del Ritu Francès coneguda com a Restablert representa el retorn a la seva inspiració originària, recuperant la coherència simbòlica, filosòfica i iniciàtica que les successives reformes del segle XIX havien anat diluint en alguns aspectes. Aquestes essències iniciàtiques i simbòliques juntament amb els principis laics distintius del Ritu Francès, convergeixen en aquesta variant. Aquesta s'ha convertit en l'estàndard que vol retornar als orígens de la maçoneria especulativa del segle XVIII. Els orígens Al 1725, la maçoneria moderna arriba a França portada per nobles exiliats jacobites anglesos i escocesos i es crea la Gran Lògia de França. El ritu que practicaven, que en aquella època no tenia cap mena de nom, era el Ritu dels Moderns, el de la Gran Lògia...

Una altra perspectiva maçònica Per Alexandre Jones Sovint parlem de la pau com un horitzó desitjable, gairebé com un imperatiu moral. Tanmateix, hi ha pau superficial, pau d'hàbit, pau de coacció que no són més que silencis mal tancats sobre ferides obertes. LA MAÇONERIA, QUE TREBALLA PER L'ELEVACIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ I LA MILLORA DE LA SOCIETAT, ENS CONVIDA A PLANTEJAR-NOS UNA PREGUNTA MÉS EXIGENT. Es pot establir una pau veritable de manera duradora on la dignitat és ferida, on les diferències es converteixen en fractures, on la fraternitat roman una paraula sense traducció concreta en la vida dels homes? La pau és fascinant perquè sembla respondre a un dels desitjos més profunds de la humanitat . Volem viure sense violència, sense turbulències, sense por. Volem habitar un món on la gent pugui trobar-se sense destrossar-se. Però primer hem d'entendre de quin tipus de pau estem parlant. Perquè no tot silenci és pau, no tot ordre és justícia, no tota estabilitat és harmon...